El cos com a bandera feminista

Dones que s'han de posar mig despullades per defensar els seus drets davant de polítics. És la millor forma de manifestar-se? Hem d'arribar aquest punt?.Sí, hem hagut d'arribar aquest extrem, hi ha moltes dones al món que no són tractades per el que són. Totes tenim els mateixos drets que un home, tots som persones. Trobo indignant que en la nostra societat estiguem tant avançats tecnològicament i la dona no pot ser respectada ni valorada en totes les parts del món. Podrem tenir milions de carreteres, un tren de alta velocitat, uns fubtolistes que cobraràn una barbaritat, però tenim uns drets que representin igualtat? Si no és així potser ens hauríem de començar a plantejar si vivim en una societat "moderna".

Alemanya, lloc per els joves espanyols.

El dijous passat a l'IES Vidreres ens visità el jove estudiant de 22 anys Pep Reyner. Actualment està estudiant l'últim curs de ciències polítiques a la Universitats Pompeu Fabra(UPF). Però gràcies a la seva mitjana de nota de carrera, un set, ha pogut accedir a un Erasmus a Alemanya. L'Erasmus serveix per acabar de completar assignatures que et falten per finalitzar la carrera universitària en un país d'Europa on no sigui el propi. Pep explicà que Alemanya és un país on els joves estudiant Espanyols, que ens trobem en una crisi amb més de sis milions d'aturats, Alemanya és un recurs i un lloc on anar per guanyar-nos la vida. 

Escraches

"Escraches"


"Escraches" es un tipus de manifestació pacifica en la qual un grup d'activistes es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algun polític a qui es vol denunciar. La paraula va néixer en el seu us politic al 1995 a Argentina utiitzada per l'agrupació de drets humans "HIJOS" per denunciar els genocides del procés alliberats per l'indult concedit per Carlos Menem.

Primer escrache: Va ser al 1995 quan l'organització dels Dreta Humans es va manifestar pacificament en els domicilis de varis càrrecs de la dictadura que havien sigut insultats per el President Carlos Menem.

Exemples:  
-19/04/2013 (El punt/Avui): La presidenta del Parlament avisa els portaveus dels grups que no tolerarà més comportaments "grollers" i recorda que els pot expulsar de la sala.

Opinió personal: Cada vegada i hi més escrachers perquè cada vegada els polítics estan fent més retallades. I trobo que és una bona forma de menifestar-se. Ja que si els polítics no ens fan cas, ens hauràn de sentir!

Dues llengües, millor que una. (La Vanguardia) 

Josep Corbella ens explica les dades que va donar l’institut d’investigació Rotman de Toronto (Canadà). Segons aquests estudis els nadons que només dominen una sola llengua, es a dir monolingües tenen menys capacitat de concentració i aprendre amb menys rapidesa. A diferència dels nadons que distingeixen dos llengües, ja sigui perquè el pare i parli una llengua diferent que la mare, i el nadó ja es capaç de distanciar-les tindrà molta més capacitat de concertació i més rapidesa de aprendre.

També segons aquets estudis està comprovat que les persones que només dominen una llengua si tenen  l’alzheime se'ls hi desenvoluparà més aviat que una persona que domina dos llengües o més, que se'ls hi retardarà cinc anys. 

Si quiero silbar, silbo (si vull xiular, xiulo)

"Un jove  davant un conflicte familiar: la seva mare vol emportar-se a Itàlia al germà petit que ell ha criat. Si vull xiular, xiulo s'apropa a la problemàtica de certa joventut rebel des d'una perspectiva a mig camí entre el film de gènere i el drama d'autor més sobri." 

Lluís, el jove rebel, una tarda de pluja estirat al simple llit de la seva habitació amb tot al rancor cap a la seva mare i la fúria que feia dies portava dintre, s’adonà que la seva vida ja no tindria sentit si la seva mare s’emportava el seu germà a Itàlia per sempre més. Què faria sense el germà que per ell sempre ho ha donat tot?, per en Lluís en Joel era tot el que tenia, ell donaria la vida per el seu germà. Per això aquella tarda va entrar a l’habitació d’en Joel i va agafar tota la seva roba, els seus jocs, tots els diners i ho va posar tot en una maleta. A la nit quan la mare i en Joel arribaren a casa en Lluís es quedà sol sense sopar a la seva habitació esperant-se a mitja nit, i quan a les dotze tothom dormia agafà les maletes i es dirigí a l’habitació del seu estimat germà, i en braços el va abraçar i se l’endugué amb una manta de color vermell. Joel adormit el col·locà dintre al seu cotxe que tenia fa poc i amb maletes i discresió marxaren lluny, i mai més tornaren en aquell poble ni tampoc tornaren a veure la seva mare.