jueves, 3 de enero de 2013

VIOLETA

Violeta

Si una cosa vaig aprendre de la Violeta es que ella viu per els seus fills. La dedicació que ella hi posa i tot el temps que els hi dedica és superior a el temps que te per ella sola. Dintre de la seva vida es una cosa normal ensenyar els fills a casa, portar-los sempre a coll, donar-los de mamar en qualsevol lloc... Però tots ens preguntàvem si això era millor o pitjor per els seus fills? Una de les meves intervencions va ser - Creus que no portar els teus fills a l’escola  es perjudicial per el seu futur i comunicar-se amb les altres persones?- Ella evidentment ens va contestar que no tenia res a veure, que així era millor que els fills havien d'estar en contacte amb la mare lo màxim possible.


Però em vaig posar al lloc dels fills de la Violeta i em vaig imaginar jo sense anar al col·legi de petita, sense les hores de pati jugant a sorra fina amb tots els companys de pàrvuls, aprendre els números tots junts, decorar  la classe per quan arribava Nadal, anar de colònies.. i la veritat es que no m’hagués agradat saltar-me aquesta època, i no dic saltar-me la infància perquè els fills de la Violeta si que tenen una infància però diferent a la majoria de tots els altres nenes. 

1 comentario:

  1. Reflexió molt personal i raonada.
    Corregeix, però, les faltes:
    sobretot de l'últim paràgraf: "Però jo em vaig posar al lloc". 'EM' és un pronom feble de 1a. persona, 'A MI'.

    ResponderEliminar