Si una cosa vaig aprendre de la Violeta es que
ella viu per els seus fills. La dedicació que ella hi posa i tot el temps que
els hi dedica és superior a el temps que te per ella sola. Dintre de la seva vida
es una cosa normal ensenyar els fills a casa, portar-los sempre a coll, donar-los
de mamar en qualsevol lloc... Però tots ens preguntàvem si això era millor o
pitjor per els seus fills? Una de les meves intervencions va ser - Creus que no
portar els teus fills a l’escola es perjudicial
per el seu futur i comunicar-se amb les altres persones?- Ella evidentment ens
va contestar que no tenia res a veure, que així era millor que els fills havien d'estar
en contacte amb la mare lo màxim possible.
Però em vaig posar al lloc dels fills de la Violeta i em vaig
imaginar jo sense anar al col·legi de petita, sense les hores de pati jugant a
sorra fina amb tots els companys de pàrvuls, aprendre els números tots junts, decorar la classe per quan arribava Nadal, anar de colònies..
i la veritat es que no m’hagués agradat saltar-me aquesta època, i no dic
saltar-me la infància perquè els fills de la Violeta si que tenen una infància
però diferent a la majoria de tots els altres nenes.

Reflexió molt personal i raonada.
ResponderEliminarCorregeix, però, les faltes:
sobretot de l'últim paràgraf: "Però jo em vaig posar al lloc". 'EM' és un pronom feble de 1a. persona, 'A MI'.