Sharaf de David
Aronowitsch i Hanna Heilborn (Suècia, 2012)
La barca era una petita mosca al
mar entre onades de dos metres. Vam anar a la deriva sense menjar, ni aigua.
Sharaf té 17 anys i és un dels milers de refugiats que en els últims anys han
arribat a l'illa de Gran Canària travessant l'oceà a bord d'una pastera. Sharaf
va tenir sort, va sobreviure...
.jpg)
Sharf va deixar enrere a la seva
família, i això per ell va ser el més dur sobretot pel fet de saber que no
tornarà a veure’ls mai més. Fa 8 mesos que va arribar a Canàries però treballant
il·legalment per un vaixell privat que transportava mercaderies va poder arribar a la seva casa actual, els
carrers de Barcelona. La seva vida ens semblarà dura, trista i solitària, però
per ell és totalment el contrari. Sharf
no està assentat en un carrer ample demanant caritat, Sharf ajuda a els altres,
neteja les sabates a la gent, ajuda a la gent gran, neteja alguns bars.. Ell
des de petit ha fet vida al carrer, a tingut que mantenir la seva família amb
petites propines guanyades il·legalment, i ara és aquí on farà el mateix per
ell, ja que va decidir que canviaria la seva vida . Sharf sempre pensa que aquí
ningú sap qui és perquè cada dia veu gent diferent, aquí és lliure de guerres,
la única guerra que té és el seu menjar i cap altre preocupació per això és feliç i
lliure de la societat i les lleis.
Et falten les respostes dels quatre curtmetratges!
ResponderEliminarFeta!
Eliminar