L'accident ferroviari de Santiago de Compostel·la es  va produir el 24 de juliol de 2013 a uns 3 km de l'estació de Santiago de Compostel·la, quan un tren Talgo Seriï 730 que cobria un servei *Alvia amb vuit bagons i dos caps operat per Renfe, va descarrilar amb 218 passatgers a bord,1 causant almenys 79 persones mortes. L'accident va ser un dels més greus en el sistema ferroviari espanyol però no en l'alta velocitat segons va confirmar posteriorment el president de Renfe. L'excés de velocitat per part del tren implicat. Segons les caixes negres el comboi va reduir, de velocitats immediatament anteriors entre 195 i 192 km/h, a velocitats en la corba del entre 184 i 153 km/h corba limitada a un màxim de 80 km/h, és una de les hipòtesis sobre les causes de l'accident.

He triat aquesta notícia perquè és la tragèdia amb més morts per un fallo des de fa 40 anys. A vagades el mínim fallo fa que 79 famílies quedin afectades. Hauríem de ser conscients que per molta seguretat que ens diguin que hi ha, sempre pot haver hi algun risc.

http://elpais.com/tag/accidente_ferrocarril_santiago_de_compostela_2013/a/

Última feina

Portless

M’ha impactat que el capità Mumtaz tot el temps que ha viscut sol al seu vaixell ha sobreviscut sense aigua ni gasolina a una gran tempesta.  També em va sorprendre el fet que no abandonés el vaixell per anar amb la seva família.

Jimmy

Aquest curt ens ensenya com és la vida de Jimmy, un discapacitat que va amb cadira de rodes i amb una discapacitat mental. El punt de vista de la càmera fa que sigui molt més fàcil que l’espectador es posi a la pell de Jimmy.

Los orígenes del marketing

el curtmetratge és un avançament  de la pel·lícula, on explica el seu viatge . a partir de fotografies i petits vídeos. Els passatges i l’entorn són totalment diferents als d’aquí i et fan superior l¡interès de veure la pel·lícula.  

Flyinng Anne

Anne és una nena de mes o menys 12 anys, però pateix la Síndrome de Tourette. Aquesta malaltia afecta al cervell produint tics un desordre celevral i això fa que tingui varius tics que no els pot deixar de fer. Anne els intenta amagar per por a que es riguin d'ella. Però gràcies a l'ajuda d’una psicòloga perd la por a explicar la seva malaltia fins al punt que arriba a fer una exposició oral amb la seva classe explicant la seva raresa però que ella no la canviaria.

Valoració

Crec que està molt bé que l’escola organitzi aquesta mena de sortides, ja que coneixem coses noves. Els curts tots m’han aportat alguna cosa encara que alguns m’han agradat més que altres. M’ha impressionat moltíssim el curt de  Flyinng Anne, inclús em vaig emocionar en algun moment. 

Festival Curt

Sharaf de David Aronowitsch i Hanna Heilborn (Suècia, 2012)

Sharaf de David Aronowitsch i Hanna Heilborn (Suècia, 2012)

La barca era una petita mosca al mar entre onades de dos metres. Vam anar a la deriva sense menjar, ni aigua. Sharaf té 17 anys i és un dels milers de refugiats que en els últims anys han arribat a l'illa de Gran Canària travessant l'oceà a bord d'una pastera. Sharaf va tenir sort, va sobreviure...

Sharf va deixar enrere a la seva família, i això per ell va ser el més dur sobretot pel fet de saber que no tornarà a veure’ls mai més. Fa 8 mesos que va arribar a Canàries però treballant il·legalment per un vaixell privat que transportava  mercaderies  va poder arribar a la seva casa actual, els carrers de Barcelona. La seva vida ens semblarà dura, trista i solitària, però per ell és totalment el contrari.  Sharf no està assentat en un carrer ample demanant caritat, Sharf ajuda a els altres, neteja les sabates a la gent, ajuda a la gent gran, neteja alguns bars.. Ell des de petit ha fet vida al carrer, a tingut que mantenir la seva família amb petites propines guanyades il·legalment, i ara és aquí on farà el mateix per ell, ja que va decidir que canviaria la seva vida . Sharf sempre pensa que aquí ningú sap qui és perquè cada dia veu gent diferent, aquí és lliure de guerres, la única guerra que té és el seu menjar  i cap altre preocupació per això és feliç i lliure de la societat i les lleis. 

GESTOS

1) PAM I PIPA:  és un gest de burla consisten en portar el polze d'una mà a la punta del nas i l'altre mà a continuació, mentre s'agiten els dits estesos.
2) FER LA FIGA: fer la figa, és encara en alguns llocs un gest  per ofendre que es fa tancant el puny i fent sortir la punta del polze entre els dits índeix i cor. 
3) FER LA BOTIFARRA: fer un gest per a indicar per indicar oposicio, rèplica, refus, menyspreu..
4) SER UN GALTES: que obra o parla amb descadura
5)PICAR L'ULLET: és una expressió facial tancant l'ull ràpidament i tornar-lo a obrir. Antigament es feia per tenir relacions sexuals, però ara és un simbol de coneixement compartit. 

   

EL VIENTO

 El viento una pel.lícula de Eduardo Mignogna ambientada a Sud-América igual que l'històra de Emma Zunz.  En relació podem trobar-hi algunes semblances, el fet de comunicar-se en cartes a les dues històries i totes dues anunciant una mort, també hi ha un crim concretament un assassinat, Emma Zunz mata a l'home que el seu pare li va dir que es el culpable de que ell estigui a la pressó, en el conte Jose, anomenat per molta gent el abuelo mata al pare de l'Emma. 

                                                                                      

Emma Zunz

Argument

Emma Zunz és la protagonista d'aquesta història. Un dia rep una carta on Loewenthal acusa al seu pare de robar el fons de l'empresa que tenien i en realitat va ser ell mateix que ho va fer. Emma sent tanta fúria que vol matar a Aaron Loewenthal, ja que el seu pare estava a la presó i finalment s'acaba suïcidant. I amb un revòlver del seu pare que guardava al despatx el matat. La policia no culpa a la noia, ja que ella s'inventa que va haver-hi una violació, i això és defensa pròpia. 

Indici de situació geogràfica

 La història passa exactament a sud-America, Buenos Aires. Per algunes paraules que trobem al text: Pileta, diván, quedevos o el paseo de Julio el qual està a Buenos Aires...

Personatges

Principals: Emma Zunz (Bona però la seva venjança és dolenta) , Aaron Loewenthal (Dolent)

Secundaris: Elsa Urstein(bona), Manuel Maier (bo), Perla Kronfuss (bona).

És un conte antisemista?

Loewenthan és el dolent de la històra i és jueu, ell fa que el pare de Emma es suïcidi. Al ser jueu també podem trobar un sentit a l'història que ens diu que els jueus son dolents. 

Opinió personal

El que fa Emma per venjança ho trobo just, ja que Aaron és el culpable de la mort del seu pare.  Però respecte la justícia aquí fa un mal paper, ja que en cap dels dos cassos s'ha fet una bona justícia, es a dir, s'ha posat a la presó a qui realment era el dolent del cas. 

Sortida al TNC

Els alumnes de l'escola IES Vidreres el passat dimecres 8 de maig varem realitzar una sortida coltural al teatre nacional de Catalunya a Barcelona capital. Vam sortir a les vuit del matí i al arribar ens van passar un vídeo on ens ensenyaven totes les parts que hem de tenir en compte i que comporta realitzar una obra teatral. Després ens vam dirigir a una aula on es trobava un director i actor el qual ens ensenyà com perdre la vergonya i ens explicà molts conceptes més sobre els actor i actrius. Quan ja teníem tots una idea de com funciona el món del teatre. El mateix noi ens va fer representar les dos escenes de l'obra de Santiago Rusiñol, l'obra que en acabar el taller havíem d'anar a veure. A l'hora de dinar el taller es va finalitzar, va quedar un bon resultat on tots ens ho varem passar molt bé i el més important és que varem aprendre moltíssim. Quan ja ens havíem posat les botes ens varen fer una visita guiada per tot el TNC. Després d'ensenyar-nos els secrets del TNC, els magatzems, camerinos.. l'espectacle va començar! Llibertat de Santiago Rusiñol, una obra de fa 100 anys però amb un tema  molt contemporani, el racisme.

El cos com a bandera feminista

Dones que s'han de posar mig despullades per defensar els seus drets davant de polítics. És la millor forma de manifestar-se? Hem d'arribar aquest punt?.Sí, hem hagut d'arribar aquest extrem, hi ha moltes dones al món que no són tractades per el que són. Totes tenim els mateixos drets que un home, tots som persones. Trobo indignant que en la nostra societat estiguem tant avançats tecnològicament i la dona no pot ser respectada ni valorada en totes les parts del món. Podrem tenir milions de carreteres, un tren de alta velocitat, uns fubtolistes que cobraràn una barbaritat, però tenim uns drets que representin igualtat? Si no és així potser ens hauríem de començar a plantejar si vivim en una societat "moderna".

Alemanya, lloc per els joves espanyols.

El dijous passat a l'IES Vidreres ens visità el jove estudiant de 22 anys Pep Reyner. Actualment està estudiant l'últim curs de ciències polítiques a la Universitats Pompeu Fabra(UPF). Però gràcies a la seva mitjana de nota de carrera, un set, ha pogut accedir a un Erasmus a Alemanya. L'Erasmus serveix per acabar de completar assignatures que et falten per finalitzar la carrera universitària en un país d'Europa on no sigui el propi. Pep explicà que Alemanya és un país on els joves estudiant Espanyols, que ens trobem en una crisi amb més de sis milions d'aturats, Alemanya és un recurs i un lloc on anar per guanyar-nos la vida. 

Escraches

"Escraches"


"Escraches" es un tipus de manifestació pacifica en la qual un grup d'activistes es dirigeix al domicili o lloc de treball d'algun polític a qui es vol denunciar. La paraula va néixer en el seu us politic al 1995 a Argentina utiitzada per l'agrupació de drets humans "HIJOS" per denunciar els genocides del procés alliberats per l'indult concedit per Carlos Menem.

Primer escrache: Va ser al 1995 quan l'organització dels Dreta Humans es va manifestar pacificament en els domicilis de varis càrrecs de la dictadura que havien sigut insultats per el President Carlos Menem.

Exemples:  
-19/04/2013 (El punt/Avui): La presidenta del Parlament avisa els portaveus dels grups que no tolerarà més comportaments "grollers" i recorda que els pot expulsar de la sala.

Opinió personal: Cada vegada i hi més escrachers perquè cada vegada els polítics estan fent més retallades. I trobo que és una bona forma de menifestar-se. Ja que si els polítics no ens fan cas, ens hauràn de sentir!

Dues llengües, millor que una. (La Vanguardia) 

Josep Corbella ens explica les dades que va donar l’institut d’investigació Rotman de Toronto (Canadà). Segons aquests estudis els nadons que només dominen una sola llengua, es a dir monolingües tenen menys capacitat de concentració i aprendre amb menys rapidesa. A diferència dels nadons que distingeixen dos llengües, ja sigui perquè el pare i parli una llengua diferent que la mare, i el nadó ja es capaç de distanciar-les tindrà molta més capacitat de concertació i més rapidesa de aprendre.

També segons aquets estudis està comprovat que les persones que només dominen una llengua si tenen  l’alzheime se'ls hi desenvoluparà més aviat que una persona que domina dos llengües o més, que se'ls hi retardarà cinc anys. 

Si quiero silbar, silbo (si vull xiular, xiulo)

"Un jove  davant un conflicte familiar: la seva mare vol emportar-se a Itàlia al germà petit que ell ha criat. Si vull xiular, xiulo s'apropa a la problemàtica de certa joventut rebel des d'una perspectiva a mig camí entre el film de gènere i el drama d'autor més sobri." 

Lluís, el jove rebel, una tarda de pluja estirat al simple llit de la seva habitació amb tot al rancor cap a la seva mare i la fúria que feia dies portava dintre, s’adonà que la seva vida ja no tindria sentit si la seva mare s’emportava el seu germà a Itàlia per sempre més. Què faria sense el germà que per ell sempre ho ha donat tot?, per en Lluís en Joel era tot el que tenia, ell donaria la vida per el seu germà. Per això aquella tarda va entrar a l’habitació d’en Joel i va agafar tota la seva roba, els seus jocs, tots els diners i ho va posar tot en una maleta. A la nit quan la mare i en Joel arribaren a casa en Lluís es quedà sol sense sopar a la seva habitació esperant-se a mitja nit, i quan a les dotze tothom dormia agafà les maletes i es dirigí a l’habitació del seu estimat germà, i en braços el va abraçar i se l’endugué amb una manta de color vermell. Joel adormit el col·locà dintre al seu cotxe que tenia fa poc i amb maletes i discresió marxaren lluny, i mai més tornaren en aquell poble ni tampoc tornaren a veure la seva mare.

Història que més m'agrada

Moments trencats

La història de Moments Trencats és de la Maria Caamaño. Ella es va orientar amb la frase de:" Un final trist-Tots els finals ho són- No ha de desmentir el passat d’alegria-". La veritat té un final que m’ha fet posar  la pell de gallina, una història preciosa, curta però molt intensa. La frase és totalment veritat, tots els finals són tristos i melancòlics però  darrere de cada final hi haurà una història plena de moments que mai oblidarem plens d’alegria. 

"El dolor és inevitable, el patiment és opcional" Haruki Murakami
Murakami és un escriptor Japoès nescut al 1949, és molt criticat per la  literatura tradicional japonesa, ja que ell es centra amb la moderna.

No sabia que posar-me i em vaig posar feliç

Al cap vespre, com sovint feia, vaig visità a la meva estimada avia, avui havia de dir-li que ja tenia la recepta del pastís de mores que tant li agradava quan anàvem fa anys a casa la seva germana Rosa. Al entrà, ella estava estirada al seu sofà de color beix, i em vaig acostar a ella...

El que més em va impressionar van ser els peus. Petits com de criatura, però molt vells. La meva àvia s’havia tret les sabates, tenia el cap decantat i semblava que dormia, però alguna cosa no em va quadrar, i en comptes de deixar-la dormir m’hi vaig acostar i li vaig tocar el braç. Àvia, li vaig dir, però la vaig trobar tan freda, tan gelada, que vaig fer un xisclet i vaig caure de cul al sofà. El tacte de la pell dels morts no es pot comparar amb cap altre cosa. Perquè la meva àvia no dormia... Em vaig quedar mirant-la amb la pell de gallina, tota suada, pensant que havia de fer alguna cosa però clavada allà, sense poder-me moure. De cop vaig tancar els ulls recordant tots els instants viscuts amb la meva àvia. Ella sempre em deia que quan marxés del meu costat no m’enfonses i  aprofités cada instant de la vida perquè mai saps quan pot acabar, ella em coneixia, era com la meva mare... El dolor de que la meva àvia deixes de viure va ser inevitable, però vaig decidir que mai deixaria de ser feliç, i li dedicaria tota la meva felicitat a la meva estimada àvia encara que ella estigués molt lluny de mi.

RodaMots

keds: Paura d'adopció lleidatana per exel.lència. A altres llocs de Catalunya en diuen vambes.

Rimes: Nom registrat d'una pasta cosmètica, feta a base d'oli i pintura, que s'aplica a les pestantes per espessirles i fer-les més llargues, i també per acolorir-les.

Cel.lofana: Materia que es presenta en forma de fulls de cel.lulosa transparent i flexible fets a partir de viscosa.

Tàper:Recipietnt de plàstic que tanca hermèticament

Memoria apagada

Em vaig menjar els macarrons que la meva mare va deixar-me dins del taper, no tenia gaire gana ja que estava molt nerviosa, abans de canviar-me vaig recollir la meva habitació, i vaig embolicar el regal de la Maria amb cel.lofana de color verd botella.

Ella em va dir que seria una gran festa, llums de colors, els millors vestits, menjars curiosos... Volia que fos una nit per recordar. Mai m'havia comprat un vestit de color vermell, em queda cenyit, i em resseguia totes les corbes, em vaig recollir el cabell així se'm veia més el meu somriure de orella a orella. El pintallavis de color rosa violeta no faltava i les pestanyes  resseguides amb un rimel discret tampoc. Em vaig canviar les keds per uns tacons de més 10cm. El timbre sonava a les deu en punt, el cotxe esportiu de la Arlet feia molt defecte en un barri com el meu. Vaig agafar el moneder més petit que tenia i que fes conjunt amb el vestit i amb dos minuts ja estàvem deban l'entrada del restaurant... 
Llums, plats, colors, persones...Quina decoració més preciosa que adornava la sala, era sorprenen. 

Ja havíem menjat tots els plats i eren deliciosos, a les 12 vaig aixecar-me sola per anar a buscar la Maria fins a la taula principal i donar-li el regal, però quan em dirigia cap a ella em va picar la curiositat de què hi havia mes enllà de aquelles taules, i l'enorme escenari...Al posar-me per allà dintre, una mà per radera em va tapar la boca i de cop em vaig quedar inconcient...

Això es tot el que recordo d'aquell sopar desprès de desperar-me en un descampat a 100km del restaurant l'endemà al dematí.

El tema principal de l'article és que el fill d'aquesta mare ha estat insultat per un professor, el qual afirma que aquest nen té un problema, "estar apalominat". El tema secundari és el professor que diu que el nen no porta la feina. El dialecte de l'article és el valencià, ja que utiliza els mots com: xica, meua, xiquets, pense, demane...

xica=nom=noia
xiquets=nom=nois
pense=verb=pensar
demane=verb=demanar
vaja=verb=vagi
meua=deternimant possessiu=meva

El professor no té cap dret a dir a la mare que el seu fill és apalominat, les coses evidentment es poden dir millor i més finalment.  Principalment la sexualitat de un alumne no és problema d'un professor, segur que no hi ha ningú millor que la pròpia mare per adonar-se del que és o deixa de ser el seu fill.

Estanislau Verdet - Per fer país

1-BATJAULA F, adj Mala dona. Dona bàmbola, curta d'enteniment. 
2- MATUSSER M, adj Que treballa o és fet grosserament, sense finor. 
3-BALDRER m i f Que parla a crits o crida immoderadament.
4- BARRUT,-UDA adj Molt menjador, que té bona barra.
5- BOTIFLER, -ERA m i f Que té les galtes inflades  
6- TABALOT m i f Eixelebrat, persona que obra esvalotadament, amb poc seny. 
7- DROPO, DROPA adj Presós; que no vol treballar.
8- GARREPA m i f Llagdregot; que s'agrada de robar.

Barcelona se suma al rebuig contra la violència vers les dones

 El passat 14 de Febrer es va realitzar un ball i diverses activitats contra la violència de les dones i les nenes. Molts llocs com New York, Buenos Aires, i Barcelona van formar part d'aquestes activitats.

A Barcelona organitzat per la regidora de Dones i Drets civils de l'ajuntament de Barcelona. Les activitats consistien en ballar al ritme de la música fins al punt de arribar a la sensibilitat de la gent i d'elles mateixes. Però la idea de fer aquest dia va ser del gran escriptor feminista Eve Ensler. 

Potser hi haurà persones que aquesta notícia ni l'hauran mirat, però jo m'hi he fixat.La violència de les dones és un problema molt gran en aquesta societat que encara es trist que hi ha milers de homes que maltracten a nenes petites o a les seva parella. 

L’enigma del crim de la Reina Victòria.

Maria Natividad va ser trobada a les tres de la matinada al passeig de Reina Victoria. Es diu que sortia de un casament que ella va assistir. No va agafar un taxi i per preferència va anar caminant a la residencia on estava la seva família que és on volia passar la nit. Tenia 35 punyalades, per tot el cos.. qui és capaç de fer això a una persona? El primer que se’m passa per el cap es molta ràbia, rancor.. Maria portava encara totes les joies  i coses de màxim valor. La família diu que ella jugava molt a jocs de rol, i potser això la va portar a la seva mort, encara que es desmenteix que en sigui aquesta la causa, però no seria el més evident? Problemes de rol, de joc, casinos.. fins i tot negocis bruts, tots aquetes temes en que és pot menjar diner brut,  fer trampes i utilitzar la mentida poden portar molts problemes amb amenaces i si no compleixes el que et diuen, finalment s’utilitza la violència. Com podria ser el cas de Maria Natividad.  

Xerrada

Cafeambllet

Una parella, dos persones, un sopar, temps i sobretot ganes. Això és el que han necessitat l'Albano i la Marta per crear una empresa del seu diari Cafeambllet. Ella era infermera, i ell estudia filologia anglesa, i suposo que tots ens varem preguntar com han arribat a fer la feina de periodistes, i aquí es on veiem que encara que en un futur ens equivoquem de camí, si ens esforcem i posem ganes sempre podem arribar a la meta que ens proposem. 

El camí que estan fen junts els hi ha mercat la seva vida, tant sols eren dos desconeguts per nosaltres, i ara la gent els para per el carrer i els fa abraçades agrint tot el que han demostrat i fet. Dintre del nostre país han posat el seu granet de sorra per descobrir la gran corrupció que els polítics estan fent actualment i tot el mal que ens estan perjudicant. Degut a que Marta i l'Albano exposin el YouTube i al seu diari la veritat sobre els diners que havien d’anar desniats a la sanitat i no han estat donats, els varem portar a judici i fer pagar 10.000 euros de multa, no per acusacions falses sinó per acusar a un personatge públic. Ells van expressar a xarxes socials la seva situació, la gent els va recolzar i gràcies a altres persones aquesta multa va ser pagada i ara faran un llibre"Artur Mas on son els meus diners"? per manifestar-se d’alguna manera tot el que estan recobrin. Gent així és la que necessitem a la nostre societat, amb empenta per solucionar, i destapar veritats.

Alabano Dante i Marta Sibina

Alabano Dante i Marta Sibina varen començar fen una petita revista local de Blanes totalment gratuïta. Ells dos varen realitzar un vídeo on es deia i criticava el major robatori de Catalunya a la sanitat social i educació. El vídeo fet fa un any enrere ja ha aconseguit més de mig milió de visites al YouTube.

Alabano explica que fa tres anys va veure un anunci per la televisió de l'hospital de Calella que s'estava tornant una mútua privada. El veure que ja no era pública va anar directament al despatx de uns dels directius de l'Hospital, indignat qüestionar el perquè ja no era un centra de sanitat pública. Les respostes? Cap. Ningú no va contestar, no hi havien respostes. Aquí Alabano  i Sibina van veure que havien d'investigar. 

Tots dos començaren a investigar sobre el cas Bagò. I van respondre moltes de les incògnites que es preguntaven, les varen publicar a la seva revista cafeambllet i també publicaren vídeos on argumentaven aquesta informació amb preguntes que ningú va gosar a respondre. 

Els vídeos obtingueren moltes reproduccions. La gent començava a parlar d'ells i el més important que veien que els hi estaven robant els diners que eren per la sanitat. Alabano  i Sibina al veure que tenien moltes reproduccions, que la gent els escoltava feren un vídeo dirigit a el president de la Generilitat de Catalunya. "¿Dónde està mi dinero, president Artur Mas? "  

Però varen rebre una denuncia de 10.000 euros, i es ho tingueren que pagar. La raó de la qual era perquè vulneraven l'honor d'un alt càrrec sanitari. Això els va fer anar a un judici on no els deixaren ni parlar un sol minut. 

Molts mitjans de comunicació com Washington Post i la televisó finladesa informen sobre la corrupció Espanyola. El més curios es que en cap mitjà de comunicació Català se n'ha sentit a parlar a part del diari cafeambllet i YouTube. 

CAFÉ AMB LLET

Des de sempre a la llar dinfància de Lloret de Mar els nadons revien cada tarda berenar en el seu menjador. Des de la setmana passada que cap nadó no pot utlitzar el menjador de la guardaria perquè ha set tencat a cusa de que han suprimit el bernar, i això és una injustícia.  IVC ha prsentat una protesta directament al Consell Escolar del centre i estàn esperant una resposta.

Guraderia de Lloret de Mar

VIOLETA

Violeta

Si una cosa vaig aprendre de la Violeta es que ella viu per els seus fills. La dedicació que ella hi posa i tot el temps que els hi dedica és superior a el temps que te per ella sola. Dintre de la seva vida es una cosa normal ensenyar els fills a casa, portar-los sempre a coll, donar-los de mamar en qualsevol lloc... Però tots ens preguntàvem si això era millor o pitjor per els seus fills? Una de les meves intervencions va ser - Creus que no portar els teus fills a l’escola  es perjudicial per el seu futur i comunicar-se amb les altres persones?- Ella evidentment ens va contestar que no tenia res a veure, que així era millor que els fills havien d'estar en contacte amb la mare lo màxim possible.

Però em vaig posar al lloc dels fills de la Violeta i em vaig imaginar jo sense anar al col·legi de petita, sense les hores de pati jugant a sorra fina amb tots els companys de pàrvuls, aprendre els números tots junts, decorar  la classe per quan arribava Nadal, anar de colònies.. i la veritat es que no m’hagués agradat saltar-me aquesta època, i no dic saltar-me la infància perquè els fills de la Violeta si que tenen una infància però diferent a la majoria de tots els altres nenes.